Pròleg

Recollir en una acurada base de dades totes les persones de Vic represaliades pel franquisme és una tasca arxivística meticulosa i molt exigent. És també una recerca que fonamenta la història de la ciutat i en reconeix aquells ciutadans que van patir la repressió del règim dictatorial instaurat pel general Franco a partir d’una guerra civil.

Amb el rigor i precisió que el caracteritza, en Joan Lagunas és l’artífex d’aquesta base de dades, ell ha fet la recerca de formigueta que requereix, també ha dissenyat l’esquema per desenvolupar el disseny de l’aplicació que permet consultar-la per internet i ha trobat el suport institucional necessari per poder tirar endavant aquest projecte.

El 2015 en Joan Lagunas va presentar el seu primer gran treball de recerca històrica amb la publicació d’una voluminosa i detallada història sobre la construcció del pantà de Sau, la faraònica obra dels anys del franquisme a Osona, que va tenir una gran repercussió socioeconòmica i geogràfica sobre la comarca. El tema del pantà de Sau tocava molt de prop a Lagunas, per la seva vinculació amb Vilanova de Sau on la seva família hi té una petita masia.

L’interès d’en Joan Lagunas cap als represaliats és el resultat de la seva inquietud social i política, la que conforma un Vic plural, la que fa memòria democràtica dels qui van patir la repressió del règim franquista.

Posar a l’abast de tothom la base de dades resultat del projecte en el portal web represaliatsvic.cat és un encert. És una forma de poder accedir fàcilment a la informació, que trenca el silenci i el desconeixement, que treu de l’oblit a unes persones represaliades.

La base de dades ens permet conèixer de forma individualitzada, amb nom i cognoms, els represaliats de Vic. Són aquelles persones que trobem en un judici sumaríssim d’un tribunal militar, consten a la Causa General, van estar en camps de concentració, en batallons de treball, en llibertat vigilada o jutjats pel T.O.P. Trobar els noms i les dades bàsiques de cada un dels represaliats és una forma de reconeixement personal i també col·lectiu per als represaliats.

A més a més de les dades personals, la base de dades aporta taules i estadístiques del conjunt, que ens permeten calibrar la dimensió de la repressió franquista a Vic, més enllà dels aspectes individuals de cada persona, que són els que coneixen més els seus familiars.

En el moment d’acabar d’escriure aquest pròleg, el gener de 2023, el nombre conegut de persones represaliades de Vic era de més de 1.450 persones, una xifra ben destacada, en una ciutat que partia d’una població de poc més de 15.000 habitants abans de la guerra civil de 1936 a 1939.

L’advocat i polític catalanista de Vic Raimon d’Abadal, refugiat a Roma durant la guerra civil, el 7 de maig de 1939 escrivia en el seu dietari, que havia rebut la visita del també vigatà mossèn Josep Rius, un historiador i arxiver al Vaticà. Rius havia tornat d’un viatge a Catalunya i, entre altres coses, va explicar a d’Abadal que a Vic hi havia hagut més de cent cinquanta «incitadors a les maleses fetes».¹ No entrem aquí en les actuacions de cada persona, ni molt menys en les acusacions dels tribunals franquistes, ens quedem amb la xifra aproximada de 150 persones per comparar-la amb la de 1.450 i escaig represaliats, per constatar així la magnitud de la repressió de la dictadura.

Unes xifres que no són ben bé definitives i que mostren només a aquells que van patir més directament represàlies, que en el futur es poden completar, perquè es tracta d’una base de dades oberta, que és un important punt de partida per a conèixer amb precisió aquest fosc període de la nostra història.

Josep Casanovas i Prat

Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

Footnotes

1. Raimon d’Abadal i Calderó. Dietari de guerra, exili i retorn (1936-1940). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001, p. 353-354. ↩